Residu Zero i proposta «cradle to cradle»


cradle to cradleCom a resultat de la implantació de la cultura d’un sol ús i de l’obsolescència programada, la quantitat de residus municipals ha augmentat en les darreres dècades. A més de la quantitat, la diversitat en la composició d’elements de rebuig encara fa més difícil la gestió municipal de residus.
Hem de ser conscients, però, que la generació de residus depèn de les decisions són de cadascú de nosaltres en les nostres parcel•les de coresponsabilitat com a consumidors i empreses, ciutadans i administracions, centres de recerca, educatius i culturals. I, hem de reconèixer que, en ser consumidors, som generadors d’escombraries.
A Sarrià no ens col·lapsen les escombraries, perquè hi ha cinc recollides diàries per mantenir un barri net. Cinc recollides, perquè confonem els contenidors (o les papereres) amb abocadors descontrolats. Cinc recollides perquè les portes de les cases s’omplen de bosses de brossa sense respectar els horaris. Cinc recollides que paguem nosaltres.
Les escombraries recollides són conduïdes a les plantes de reciclatge, en el millor dels casos, o a l’abocador o a la incineradora, en el pitjor. Ara bé, el futur no passa ni per les incineradores ni pels abocadors, que són només una resposta d’emergència, no la solució. No compleixen els requisits ambientals que, finalment, també repercuteixen en la nostra salut.
Així doncs, el futur passa per mirar d’anar cap al «residu 0» i per la idea «cradle to cradle». Pel «residu zero» no ens queda més remei que minvar els residus i mirar de reciclar tant com es pugui. Podem destriar, per exemple, la fracció orgànica d’altres residus, ja que es pot transformar en compost. I cal evitar envasos i embalatges que siguin més difícils de reutilitzar, com ara el tetrabrik. Quant al plàstic, reciclem-lo també i evitem especialment les ampolles PET, que tenen antimoni.
Quant al moviment «cradle to cradle», fa servir una metàfora, que, literalment, vol dir del bressol al bressol, pel nom anglès. És una proposta de re-dissenyar la producció que ve de la biologia, i que proposa produccions cícliques: que el material de desfet d’un cicle, sigui la matèria primera d’un altre cicle. Així no s’eliminen definitivament residus molt valuosos, que, a la natura o als humans, ens ha costat molt de temps o d’energia de fabricar. Provem-ho? No ha de costar tant. I, si no ho fem, quina imatge tindran de nosaltres els arqueòlegs del futur?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *