Prenent les mesures al barri


2014_març_info ambiental

 

Dissabte passat, vam fer la sessió d’informació ambiental, com mesurar el nostre entorn? En la mesura que posem quantitat a les variables, podem saber dins de quin llinda  estem, si es bo, si és dolent… Quina es la situació? La informació local, ens situa dins els paràmetres globals del funcionament dels ecosistemes, de l’atmosfera, de la hidrosfera, de la història natural…

Ens vam trobar dissabte 22 de març per a veure com es poden quantificar els paràmetres del barri. Mesurar l’entorn, vol dir conèixer el seu funcionament, les condicions òptimes i les variacions d’aquest punt.
La sessió va començar amb una presentació de Jordi Bigues, de projecte Mapa Verd. Sarrià més sostenible, dins el Mapa Barcelona més sostenible. Després, va presentar els ponents que ens parlarien de com prendre mesures electròniques de l’entorn, i també de com prendre mesures meteorològiques.

Mesures electròniques

Tot seguit, Josep Viver, d’Elektron, va exposar-nos tot un seguit d’aparells que mesuren allò que no detecten els nostres sentits. Prendre mesures ens serveix per saber dins de quin llindar estem.

Va començar explicant-nos què són els camps electromagnètics que genera el corrent elèctric altern, amb el canvi de polaritat.

De camps electromagnètics n’hi ha:

  1. 1.       de baixa freqüència: entorn els 50 Mhtz, i fins als 600, i els generen les làmpades, els ordinadors…
  2. 2.       d’alta freqüència: entre els 600 i el 900 MHz, i els generen els radars, walkie talkies, telèfons… tot el que emet ones..
  3. 3.       d’altíssima freqüència: per damunt dels 900 MHz, i els generen la telefonia mòbil a partir, sobre tot, dels mòbils digitals.

Radioactivitat. Hi ha una radioactivitat natural, que ha anat baixant al llarg de la història de la Terra. Ara bé, des de la dècada de1940, amb les bombes atòmiques i els accidents de les nuclears, hi ha hagut un petit increment. Txernòbil, Fukushima, Three miles island…

La radioactivitat no contamina, no embruta, et passa per dins; a no ser que hi hagi una fuita o un incendi, i aleshores les cendres contaminen i  embruten alhora.

Soroll. Es mesura amb el sonòmetre, sempre hi ha una certa contaminació acústica. Només en una conversa, s’assoleixen els 60 o 70 decibels. Fins i tot en silenci es mesuren entre 18 i 25 dcb. Sempre hi ha un soroll de fons,  vibracions.

Llum. Es mesura amb el luxòmetre. A les ciutats hi ha una elevada contaminació lumínica.

Mesures meteorològiques

Tot seguit, Enric Sánchez, d’Ecometta, ens va parlar d’una altra mena de mesures, les que determinen el temps que fa, el clima, a la llarga. Ens va exposar mesures preses a l’Observatori Fabra, des que es va inaugurar el 7 abril de 1904. Va ser al Fabra que es va inventar el pluviògraf d’intensitats: quan plou i amb quina intensitat.

L’any més plujós va ser el 1972; va ser l’any de la pluja, quan van caure 1150 mm. Contràriament al que pensem, el mes més sec és el juliol, no agost. Quant a la temperatura dels darrers 100 anys; veiem que les dates més fredes se situen sobre els anys 1956. L’11 de febrer de 1956 es va assolir la temperatura mínima enregistrada: -10ºC. El dia és càlid, quan es van assolir els 39,8ºC, va ser el 6 de juliol de 1982. Les dades al Fabra.

Quan es prenen sèries llargues, es poden valorar tendències. Veiem que les mesures de temperatura fan un dibuix gràfic en N, amb el segon bastó ascendent més llarg; aquest dibuix indica que hi ha una tendència  increment temperatura.

També les dades fenològiques mostren que hi ha un escalfament: les aus migradores apareixen abans, les plantes estacionals broten abans: Global Forest Watch

Debat

A l’hora del debat ens preguntem perquè l’Observatori Fabra no pren mesures de la contaminació atmosfèrica. O, què fan els vents? Duen contaminació? Se l’enduen? Partícules petites… Per què la RACAB no impulsa la mesura d’altres indicadors des de l’Observatori: contaminació, radiació?

Acabem la sessió demanant qui podria fer d’”antena” a Sarrià, de mesurar els indicadors d’electomagnetisme, meteorològics i la fenologia del barri. Quedem compromesos de trobar-ne.


Documentació

Telefonia mòbil en la Salud: OMS

Efectes dels camps electromagnètics sobre la salut.

Informe de l’Institut Karolinska

Normativa soroll.

Contaminació acústica (Wikipedia).

Mapa sonor.

Meteocat.

AEMET.

Contaminació invisible:

La contaminació de l’aire mata prematurament a set  milions de persones en el món a l’any, segons la OMS.

Los efectos de la contaminación y la negación de los políticos espanyoles.

Text i foto: Cristina Junyent

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *