Arbres singulars de Sarrià: de la Casa Orlandai als Caputxins

Print Friendly, PDF & Email

2013_arbres_itinerari 1

Temps estimat: una hora, segons el temps que hom s’entretingui en l’observació dels arbres.
Dades contrastades i descrites el juny de 2013.
Itinerari preparat per M Josep Tort.

S’inicia l’itinerari des de la placeta del Xiprer, a la porta de la Casa Orlandai.

Es comença observant el pi pinyer (Pinus pinea) del carrer Marquès de Sentmenat, veí de la mateixa Casa Orlandai, un arbre d’interès local. És un arbre vinculat a l’escola Talitha.

A la placeta de Sant Vicens es troba un plàtan d’ombra (Platanus x hybrida), inclinat, que, per aquesta raó, per poc el sacrifiquen. Es va salvar per l’acció veïnal d’un grup de dones.

La següent proposta és una liana espectacular: la glicina (Wisteria) de la plaça dels Medir, al carrer dels Vergós.

A Sant Joan Bosco, tocant a la plaça de Prat de la Riba, dins el pati de l’escola de les Salesianes, hi ha un eucaliptus (Eucalyptus globulus) ben alt, que sobresurt per la tapia del pati. Es tracta d’un exemplar ornamental, de l’antiga Torre Gironella, un arbre que no està catalogat, però és considerat singular per a alguns ciutadans.

Una mica més endins, a l’entrada de la Clínica Corachán, tot i que sigui les Tres Torres, hi ha un Cocculus laurifolius, (catalogat d’interès local).

Una mica més avall, al carrer Numància, ara al districte de Les Corts (de Sarrià) es pot trobar un arbre de condicions ben diferents: una figuera (Ficus carica), que pertanyia a una masia. Es tracta d’una figuera centenària, situada sobre un turonet al carrer Numància; als peus hi creixen petites maduixes.

La següent parada és el lledoner (Celtis australis) de Can Miralles, a la porta de Gaudí al passeig Manuel Girona cantonada Benet Mateu, un arbre també d’interès local. Segons la placa, té 105 anys.

Seguint per Manuel Girona, es travessa Capità Arenas i ens topem amb la masia Can Raspall, on hi trobem un elevat xiprer (Cupressus sempervirens), força arbustiu. A fotos històriques de principis de segle XX, el xiprer no hi era, ha de ser, per tant, posterior. A totes les finestres hi ha gardènies en flor.

Seguint per Eduardo Conde fins al Convent dels Caputxins, trobem el cedre (Cedrus atlantica), de 306 cm d’amplària de tronc als 130 cm. Impressionant.

Si podeu, concerteu prèviament una visita per a visitar visitar l’hort i el bosquetó. Entre la gran diversitat de l’hort en destaquem xiprers (Cupressus sempervirens), til·lers (Tillia x europaea), una figuera (Ficus carica) i, per damunt, un caquier (Diospyros), que es veu que fa uns fruits saborosíssims i que, juntament amb el cedre és un dels pocs arbres que va sobreviure la guerra. Del bosquetó hi destaquem pins pinyers (Pinus pinea) i pins blancs (Pinus halepensis).

Fi de l’itinerari.

 

Més informació
Arbres singulars de Sarrià.
Mapa verd: primer itinerari d’arbres.